|
Introducció
Un organisme genèticament modificat (OGM) pot ser definit
com a aquell organisme animal o vegetal que ha sofert una transferència
de gens, i, de manera més general, una manipulació
del seu patrimoni genètic, destinada a donar-li propietats
noves.
Avui dia, per primer cop en la història de la humanitat,
la ciència pot transferir directament gens o grups de gens
entre espècies diferents. El camp de les perspectives obertes
amb aquestes tècniques sembla il-limitat. En la ramaderia
i en l'agricultura, per exemple, la producció podria augmentar
de manera considerable gràcies al creixement més ràpid
de les plantes i dels animals, a la major resistencia de plantes
i animals a les malalties i als paràsits, i també
a la millor adaptació a medis difícils. Dins el camp
de la medicina, seria concebible el fet de produir nous medicaments
i d'entreveure la possibilitat de vacunar poblacions senceres gràcies
als aliments transgènics. Pel que fa a les aplicacions agroindustrials,
els OGM podrien tenir utilitat, per exemple, en la fabricació
de formatges.
És difícil mesurar enguany l'amplitud de les conseqüències
que pot tenir la utilització dels OGM sobre el medi natural
i l'organisme humà. Les apostes d'ordre socioeconòmic,
ètic i ambientals no tenen precedents. La producció
agrícola i agroalimentaria a base d'OGM és, sens dubte,
un dels temes que provoca més controvèrsies en l'actualitat,
i els Estats dubten a l'hora de prendre decisions al respecte tot
i que, en un primer moment, havien estat favorables a aquesta innovació.
La recerca sobre els OGM, que porta a terme sobretot el sector
privat, és molt costosa i no podrà rentabilitzar-se
sinó a través de llurs aplicacions industrials. D'aquí
es desprèn la necessitat aparent, dins el sistema econòmic
actual, de patentar cada nova descoberta. Com a conseqüència,
l'agricultor es podria veure obligat a recomparar les llavors al
seu proveïdor cada any (si s'utilitzen les noves tecnologies
per al control de l'expressió genética de vegetals,
per exemple). Fins i tot podria donar-se el cas que la recerca pública
no pogués portar-se a terme sense l'autorització de
les firmes privades. D'aquesta manera, la patent d'ens vius podria
comportar la privatització d'un patrimoni col.lectiu: la
vida.
Per una altra banda, una planta transgènica pot transmetre
els seus nous gens a una altra planta, bé de la mateixa espècie
(pol.linització creuada intraspecífica) béd'una
espècie semblant (interespecífica). És tracta
d'allò que alguns anomenen la "pol.lució genética".
La utilització de plantes transgèniques comporta també,
i molt concretament, el problema de la irreversibilitat de certes
modificacions. Els riscos que s'entreveuen són potser propocionals
a les esperances que els OGM han suscitat des del principi.
SOLAGRAL, conjuntament amb la UNESCO, ha elaborat aquestes fitxes
pedagògiques amb la finalitat principal d'atreure l'atenció
sobre les qüestions relacionades amb la introducció
de la variable OGM dins l'equació del desenvolupament i en
el joc de la democracia contemporània. L'objectiu d'aquestes
fitxes no és el de prendre cap posició en un debat
on ni els termes ni les conseqüències són totalment
conegudes, sinó més aviat el de contribuir d'una manera
pedagògica, a la construcció d'una conciencia collectiva
al voltant dels indicis positius i dels riscos potencials amb relació
a la producció d'OGM.
|
|
